Li deien Lola

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, lavella aristocr?ciarural es resisteix a doblegar-se als aires d?untemps nou. A Barcelona, la ciutatbull amb les revoltes, les bombesanarquistes, les detencions massives i els judicismanipulats per lagran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.D?un poblet de la Ribera d?Ebre a Barcelona, dels anys convulsos definalsdel segle XIX a l?arribada de la Segona República el 1931, deles barraques delSomorrostro als pisos benestants. Entre anarquistesradicals i burgesos filofeixistes,entre la prostitució i els salonsmés exquisits, la Dolors, la bella Lola,lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l?ha marcat com avíctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anysque licanviar? la vida per sempre.Les llums i les ombres d?una dona coratjosa il?luminen un relatvibrant iapassionant que retrata sense embuts un dels moments mésfascinants de lahist?ria del nostre país.«La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentrepensava en latia Carmina, i mirava aquell burg?s que mai no havia vist un poll, una rata, quemai no havia patit gana, ni fred, ni s?haviasentit humiliat, explotat o maltractat.Va falsejar el somriure encarauna mica més mentre recordava la cara de la sevamare. La cara del?Amador mentre la violava, la cara de l?Agustí negant-la. Esvaempassar la bilis en agafar la m? enguantada i va acceptar el petófugaç, a la galta».Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament deCultura.